dilluns, 29 d’octubre del 2012

Les granotes ja no hi són!!!

Últimes setmanes d'observació i les granotes ja no hi són, per què?



A l'observar que les dues granotes ja no hi eren a l'aquari ens hem sorprès! Se'ns han passat moltes preguntes pel cap:
- On són?
- S'hauran mort per alguna causa?
- Les hauran tornat al seu hàbitat?
- Hauran saltat i estaran voltant per la universitat?

Nosaltres pensem que les deuen haver tornat al seu hàbitat, ja que a l'aquari es trobaven en un espai molt reduït que dificultava el seu desenvolupament. Vist això,  hem decidit que per poder informar-nos millor sobre el tema parlarem amb les propietaries de l'aquari.
Paral·lelament seguirem amb l'estudi dels capgrossos.

dissabte, 27 d’octubre del 2012

La seva alimentació


 
El diferent desenvolupament entre les granotes i els capgrossos és clar, les granotes ja poden viure fora de l'aigua en canvi els capgrossos no. per tant, la seva alimentació també varia i ho hem pogut observar introduint-hi formigues dins l'aquari.
Al fer aquest "experiment", hem pogut veure que les granotes s'alimenten d'insectes i els cacen amb la seva llarga llengua, però en canvi, els capgrossos s'alimenten de restes que troben dins del seu hàbitat.

Al fer aquesta observació ens hem plantejat aquesta pregunta:
-Si les granotes s'alimenten d'insectes, els capgrossos també s'hi poden alimentar?        

Després de cercar diversa informació, els capgrossos s'alimenten d'éssers microscòpics que viuen dins l'aigua i que només es poden observar amb microscopi i també d'altres éssers vius que trobem a les algues i plantes.
Un dels altres motius pels quals no mengen insectes, és perquè els capgrossos no els podrien caçar, ja que són animals hàbils i les granotes les cacen al vol amb la seva llarga llengua.      

Continuarem veient el que passa i veient si descobrim altres idees que ens permetin conèixer més la seva alimentació.


divendres, 26 d’octubre del 2012

els factors hereditaris

L'entrada anterior d'aquest Bloc, ens parlava del desenvolupament dels capgrossos i de què depenia aquest desenvolupament, i és aquí, quan apareix el factor hereditari. Dit així, els membres del grup no en teniem gaire idea de que era això, per tant, vàrem fer una recerca per veure de més a prop que era aquest concepte.
El factor hereditari té un altre nom anomenat gens i són imprescindibles per veure el desenvolupament de cada ésser viu i per poder veure que no tots tenen el mateix ritme de desenvolupament, senzillament perquè els seus gens són diferents.
No tan sols fa que el seu desenvolupament sigui diferent, sinó que fa que les característiques de cada animal sigui diferent, és a dir, aquest factor, fa que un capgròs sigui més verd que un altre, o que en un li desapareguin abans les potes que en un altre.

Explicar els factors hereditaris és una bona manera de poder entendre perquè hi han éssers diferents i perquè tots es desenvolupen de manera distinta, és a dir, no tots anem a l'hora.

dimecres, 24 d’octubre del 2012

De què depén el desenvolupament dels capgrossos?


Una altra pregunta que ens plantegem sobre els capgrossos està relacionada amb el seu ritme de desenvolupament. Per què a alguns els hi creixen les extremitats més aviat que a altres? Quins factors poden incidir en la velocitat d'aquest procés?

Pensant en possibles respostes ens sorgeix una molt clara, que és pel temps de vida de cada amfibi. Està clar que un amb més edat estarà més madur que un altre més jove.
Deixant de banda això, creiem que un altre factor que pot influir és l'ecosistema en el qual es troben. Pot ser un estanc proporciona les condicions necessàries per desenvolupar-se i un altre no, gràcies a la quantitat de menjar que hi ha, l'ambient en el que es troben els capgrossos, etc. Si un s'alimenta millor que un altre, tot i que visquin al mateix lloc, és possible que la seva evolució sigui més pròspera i més ràpida.


Per últim, tal i com passa amb els humans, els animals també tenen una morfologia interna que els fa desenvolupar-se més ràpidament que als altres. Segurament, hi haurà un company meu de classe de la meva edat que tingui més barba que jo, o tingui menys cabell al cap, o sigui més alt, i a l'inrevés. Però això no depén sempre de la nutrició que portes a terme o d'altres factors, sinó que és una cosa interna que regula el teu organisme.

Com veiem, trobem diversos agents que intervenen  en el desenvolupament de les extremitats dels capgrossos, i que aquests estan molt relacionats amb els dels humans. L'evolució està sotmesa a diverses causes que la condicionen, encara que no sempre de la mateixa manera en tots els éssers vius.




dilluns, 22 d’octubre del 2012

L'Hàbitat dels capgrossos, Primeres qüestions.

Durant les primeres observacions dels capgrossos, ens hem fet la pregunta de per què han de viure en aigües dolces i brutes? i Per què no poden viure amb l'aigua de l'aixeta?

Després de plantejar-nos tot això hem arribat a varies conclusions:

L'aigua de l'aixeta contè clor i altres substàncies químiques que podrien ser nocives, perjudicials i mortals per aquests éssers vius i la seva supervivència, per tant, no és factible que a l'agafar-los del seu hàbitat els posem en un aquari amb aigua de l'aixeta. A conseqüència d'això, pensem que la millor opció és agafar els cagrossos, ficar-los en un aqüari i anar-lo omplint amb l'aigua del mateix lloc on hem agafat els amfibis.
Perquè en cada estany d'aigua es crea un ecosistema en el qual els capgrossos es relacionen, es nodreixen i es reprodueixen. Aquesta aigua conté microorganismes que serveixen d'aliment per als capgrossos que en cap cas es troben en l'aigua de l'aixeta.

La següent pregunta que hem intentat respondre, és perquè han de viure en aigües brutes i dolces. Al cap d'estar-ho raonant una bona estona, hem aportat diferents idees:

-perquè troben el menjar en aquestes aigües.
-perquè no sobreviurien en aigües salades.

-perquè com hem dit anteriorment, les aigües químiques els mataria.




dimarts, 9 d’octubre del 2012

Com s'han de cuidar

Els capgrossos són animals delicats, per tant; el recipient ha de contenir el màxim de coses que té normalment l'hàbitat d'aquests animals. És per això que la millor manera d'omplir l'aquari és amb aigua del mateix estany on hem trobat nosaltres els éssers vius, posar-hi elements com algues, pedres i sorra perquè puguin donar la imatge d'estany i també perquè potser l'aliment dels capgrossos prové d'aquí.

Un cop fet això, hem d'estar atents en anar canviant l'aigua i els altres elements perquè no s'acabin fent malbé i els animals no hi puguin viure més en aquest hàbitat creat per la nostra observació.

dilluns, 8 d’octubre del 2012


Nosaltres som el grup format per la Sònia Clavaguera, en Ganesh Gabarró, la Eira Grané, en Javier Piorno i en Marc Rodíguez.

Els éssers vius que hem escollit per observar han estat els capgrossos. Hem escollit aquest ésser viu perquè creiem que és un animal que el podem tenir a l’aula reproduint al màxim el seu hàbitat natural i podem tenir cura d’ell amb els mínims danys possibles. És un ésser molt significatiu pels alumnes, ja que és molt proper a ells, es pot trobar en molts llocs i sempre desperta la seva curiositat. I, finalment, els alumnes seran els responsables de tenir-ne cura, ja que cadascú d’ells haurà d’aportar alguna cosa perquè aquest animal segueixi el seu desenvolupament amb èxit. En cap cas es deixarà que l’alumne que experimenti qualsevol cosa que pugui danyar a l’ésser viu.

La nostra observació sobre els capgrossos és en un aquari, juntament amb altres grups que també els treballen. Hem intentat reproduir exactament l'hàbitat on viuen incorporant l’aigua i les plantes del mateix espai d’on es van agafar. També s’incorporaran pedres per tal que quan siguin granotes puguin sortir de l'aigua.

En aquest bloc s’anirà publicant tot el procés d'observació que s’anirà fent. Publicarem fotografies dels nostres capgrossos, des del seu inici fins que hagin completat tot el seu procés de creixement o si més no, quasi bé tot (perquè amb el temps de què disposem pot ser que no tots els capgrossos segueixin el seu procés per igual). També afegirem si hi ha novetats sobre els capgrossos, problemes que hem tingut, resolució d’alguns dubtes que se’ns plantegin, etc. Un cop acabi la investigació, els animals seran retornats al seu hàbitat natural.

El nom que hem escollit Capgrossos 2.0 és perquè avui dia podem estudiar-los de moltes maneres i en aquest cas trobareu informació en directe que anirem publicant al nostre blog.

Esperem que us agradi aquest blog, i si hi ha algun dubte, estarem a la vostra disposició per resoldre’ls. Fins aviat.