Finalment el nostre treball d'investigació sobre els capgrossos ja s’ha acabat. Us farem cinc cèntims de com ha anat.

En primer lloc dir que ha estat un treball força complex i interessant, tot i que hi havia indicacions i ajuda de part de la professora  no ha estat fàcil fer una investigació tant profunda, tot i això hem intentat assolir els objectius que ens havíem plantejat a l’ inici per tal de realitzar una bona recerca. Les dificultats que ens hem trobat han estat diverses, però totes s’han pogut solucionar.

En segon lloc volem expressar que la motivació per realitzar aquest treball ha estat força interessant, perquè nosaltres érem els protagonistes d'aquesta recerca, ja que vam poder escollir el tema.

Aquest treball ens ha servit per aprendre com dur a terme una recerca d'un ésser viu sense alterar massa el seu hàbitat natural. Hem pogut conèixer com s’han de cuidar perquè no notin el canvi entre la natura i  l’aula. Un dels objectius era que els capgrossos no es morissin, per això hem intentat que trobessin a faltar el menys possible el seu hàbitat natural. Per això era important mantenir en condicions l’aquari: anar canviant l’aigua, vigilar el moment en que es produïa la metamorfosi i apareixien les granotes per proporcionar-les menjar adient... A través de diferents fonts d'informació i l’observació directa  dels capgrossos hem pogut veure com es desenvolupaven i quins factors hi incidien. El ritme de creixement de cada capgròs ha estat diferent ja que depenen de la genètica de cada individu.  L’alimentació també ha estat un tema complex ja que els capgrossos s’alimenten de microorganismes i les granotes d'insectes  com no podíem dur insectes a l’aquari, el grup propietari de l’aquari amb el que compartíem els subjectes de la investigació va decidir portar les granotes al seu lloc d'origen per evitar-les patiment innecessari. No sabem si aquestes granotes van acabar sobrevivint perquè no vam voler marcar-les per no alterar influir negativament en elles (estressar-les) però esperem que totes elles estiguin bé.  Abans de marxar a pràctiques també vam tornar a l’estany original tots els capgrossos que encara no s’havien acabat de desenvolupar.

Creiem que aquesta recerca es pot dur a classe un cop siguem mestres si els nostre alumnes volen tractar un tema com aquest. En primer lloc per la facilitat d'obtenir els animals i de tenir cura. Ajuda a fomentar la responsabilitat dels alumnes. Els canvis es poden veure en relativament poc temps i els alumnes poden aprendre de forma molt experimental, activa i en directe la metamorfosi dels amfibis. La recerca els ajuda a aprendre a fer-se preguntes, formular hipòtesis i intentar comprovar si són certes o no. Els apropa al mètode de recerca científic.  A més l’aprenentatge no és només teòric (que també es fomenta mitjançant de la recerca d'informació en diferents fonts) sinó també pràctic. Les dues coses juntes fan que l’aprenentatge s’interioritzi i s’entengui molt més. Es tracta doncs d'un aprenentatge significatiu. També aquesta activitat ajuda a fomentar el treball cooperatiu ja que tot el grup treballa conjuntament en el manteniment de l’aquari i dels capgrossos, tothom té una part de responsabilitat, aprenen a organitzar-se i repartir-se les tasques, a dialogar i a solucionar entre tots els possibles problemes. També s’inculca un respecte per tots els éssers vius i per la natura.

També ha estat molt enriquidor observar les recerques d'altres companys, perquè hi havia diferents temes i tots ells interessants, la reproducció dels peixos, observació dels fongs (llevat), entre molts altres. És molt enriquidor compartir i aprendre de les experiències entre companys. 

La reproducció de les granotes

La reproducció d'aquests animals és un tema que ens agradaria haver pogut observar però en el curt període d'investigació no hem pogut veure realment com s'origina o es forma aquest procés.
En la següent imatge que hem cercat, podem veure i entendre com és el cicle de reproducció d'aquests animals i quines etapes van superant i visquent al llarg de la seva vida.

Nosaltres varem començar a investigar aquests animals a partir de que ja havien sortit dels ous, per tant no hem pogut veure com els capgrossos sortien dels ous. Hem vist tota la etapa dels capgrossos fins que alguns han esdevingut granotes joves, canvis com el creixement de la cua, les potes, és part del cicle que hem pogut observar però com hem dit abans no hem observat el cicle complert per entendre algunes preguntes com per exemple:
en quin àmbit ponen els ous les granotes i per què?
Quantes setmanes o dies tarden en sortir dels ous?
Si sobreviuen tots els ous o per el contrari no i quins factors poden intervenir en cas de que no?

són algunes preguntes que ens volten pel cap i que no podem contestar amb certesa ja que en el nostre procés d'investigació no ho hem pogut observar, però les hipotesis que tenim sobre aquestes preguntes serien  per exemple que creiem que les granotes solen posar els seus ous dins de l'aigua possiblement perquè estiguin més protegits que no pas a l'exterior on hi ha factors externs com els ambientals, alguns depredadors etc, que podrien influir en que no es poguéssin desenvolupar. Un altre factor que creiem important es la importància i la necessitat dels capgrossos de l'aigua quan neixen, per tant ens fa pensar que els ous es ponen a l'aigua.
No sabem tampoc realment  quants dies tarden en sortir les cries de l'ou però creiem  que pot anar al voltant de 10 o 15 dies i que segurament es possible que no tots es conservin i que alguns ous per motius externs no sobrevisquin.

Qüestió de supervivència

Parlant sobre el blog i llegint les anteriors entrades que hem publicat, ens ha sorgit un dubte: seria possible que els nostres amfibis no mengessin els aliments que tenen a l'aquari? I una altra qüestió relacionada: seria possible atreure mosquits a la peixera i que les granotes se'ls mengessin? 

Responent des del nostre punt de vista la primera pregunta, no trobem molt possible que en un curt periode de temps els capgrossos es quedin sense menjar en una peixera. Una de les raons que se'ns acuden és que aquests animals s'alimenten d'allò que els envolta i que hi ha a l'aigua, a les roques o a les plantes (o fins i tot és possible que d'aquestes últimes també). A més, si es canvia el líquid continuen havent-hi microorganismes que poden servir de nutrients.
Pensem que l'única, o una de les poques maneres que hi ha que es quedin sense aliments els capgrossos és que es quedin també sense aigua on viure com a causa d'una sequera provocada per les condicions ambientals.

Deixant això de banda i centrant-nos ara en la segona qüestió, seria molt interessant realitzar a l'aula amb els nostres alumnes un experiment. Es tractaria de posar a l'aquari una mica de menjar (un tros d'entrepà, fruita que portin els nens, etc.) per veure si aquest aliment atreu a algun insecte que pugui ser ingerit per alguna de les granotes que tenim i així satisfer la seva gana. És difícil, perquè no és segur que s'estiguin observant els amfibis justament en el moment en que la seva presa va al comestible que li hem posat i que la granota se l'empassi. Tot i així, pot ser una altra manera interessant d'observar l'alimentació d'aquests éssers que estem estudiant.

No hem de tenir por a fer experiments amb els nostres alumnes, perquè encara que no surtin o s'arribin a conclusions errònees sempre ens vindran bé per formular unes hipòtesis o unes altres i descobrir coses noves que podrem aprofitar per al nostre aprenentatge.

Factors a tenir en compte a l'hora de retornar els capgrossos al seu hàbitat

Quan l'experiment s'ha completat i s'han pres les dades suficients durant el procés d'observació dels capgrossos, és important retornar-los a l'hàbitat d'on els vam extreure. Ja vàrem fer una entrada fa uns dies quan, de sobte, ens vem adonar que els amfibis amb els que estàvem treballant havien desaparegut de l'aquari on hi eren abans. Suposem que hauran estat retornats al lloc d'on es van extreure quan encara eren petits, ja que és molt important no modificar el medi en el quan van néixer. D'aquesta manera, es pot assegurar la supervivència de l'espècie en aquella zona.

Quan es faci el trasllat, caldrà fixar-s'hi en algunes coses:

•  El més important és si l'estany o la zona de la qual els hem tret continua tenint aigua. Si no és així, ja ens podem oblidar d'aquell lloc i començar a buscar un altre, perquè sense ella els amfibis no són capaços de sobreviure.

• Observar si hi ha hagut variacions en l'ecosistema al qual els depositarem. Per la supervivència dels capgrossos, és imprescindible que no hi hagi peixos grans ni altres animals que els puguin devorar. Ho hem de mirar bé ja que poden haver estat dipositats després que nosaltres haguem estret els éssers que volíem estudiar.

• Adonar-nos-en si aquella zona és propensa a les pluges i si és fàcil que el terra s'enfangui. Si és així, és recomanable portar-los a un altre lloc més segur i que asseguri millor la seva supervivència, ja que es poden quedar atrapats al fang i acabar morint.

• També ens atreviríem a dir que si l'ecosistema està sotmès a algun tipus de radiació, o fins i tot si està en una zona propera a rebre qualsevol tipus de contaminació, que ens els emportem d'allà. Igual que als éssers humans, als capgrossos tampoc els convé estar exposat a aquests perills.

Segur que hi ha algun altre factor que incideix a l'hora de retornar els amfibis al seu anterior hàbitat, però aquests que hem pogut deduir creiem que són els més clars i els que més fàcilment ens podríem trobar quan duguem a terme aquesta tasca.

Recordar sobretot que és molt important conscienciar als nostres alumnes sobre la vitalitat d'aquesta acció per a l'espècie.

Quin canvi respiratori s'ha produït durant la metamorfosi?

Quan vam observar en directe tant les granotes (que ja no hi són) com els capgrossos, ens vam fixar en que les granotes  passaven molta estona a les petites roques que conté l'aquari i a l'hora també reposaven dins l'aigua. Al contrari que els capgrossos que sempre estan dins l'aigua. Això ens va fer pensar en la metamorfosi  i que aquesta hauria produït un canvi en la respiració al passar de capgrossos a granotes. Per tant la pregunta que ens plantegem és: Quin canvi respiratori s'ha produït?

Tots sabem que la granota és un amfibi que es caracteritza per tenir una metamorfosi quan es fa adulta. Mentre és un capgròs s'associa com a un organisme aquàtic ja que com podem observar té brànquies, cua i la boca circular. En canvi quan és adulta i ha fet la metamorfosi es concep com un organisme terrestre, ja que durant el canvi li surten pulmons, potes i té una estructura òssia adequada per poder viure al medi terrestre. El que nosaltres pensem és que tot i així, les granotes necessiten humitat per a la seva pell i  això  és una de les coses que fa que segueixin vivint als estanys.

Per tant la resposta a la pregunta plantejada és clara, durant el canvi físic el capgròs que té brànquies passa a desenvolupar uns pulmons que durant la seva vida adulta com a granota li permetran la respiració fora de l'aigua.

Les granotes ja no hi són!!!

Últimes setmanes d'observació i les granotes ja no hi són, per què?



A l'observar que les dues granotes ja no hi eren a l'aquari ens hem sorprès! Se'ns han passat moltes preguntes pel cap:
- On són?
- S'hauran mort per alguna causa?
- Les hauran tornat al seu hàbitat?
- Hauran saltat i estaran voltant per la universitat?

Nosaltres pensem que les deuen haver tornat al seu hàbitat, ja que a l'aquari es trobaven en un espai molt reduït que dificultava el seu desenvolupament. Vist això,  hem decidit que per poder informar-nos millor sobre el tema parlarem amb les propietaries de l'aquari.
Paral·lelament seguirem amb l'estudi dels capgrossos.

La seva alimentació

 

El diferent desenvolupament entre les granotes i els capgrossos és clar, les granotes ja poden viure fora de l'aigua en canvi els capgrossos no. per tant, la seva alimentació també varia i ho hem pogut observar introduint-hi formigues dins l'aquari.
Al fer aquest "experiment", hem pogut veure que les granotes s'alimenten d'insectes i els cacen amb la seva llarga llengua, però en canvi, els capgrossos s'alimenten de restes que troben dins del seu hàbitat.

Al fer aquesta observació ens hem plantejat aquesta pregunta:
-Si les granotes s'alimenten d'insectes, els capgrossos també s'hi poden alimentar?        

Després de cercar diversa informació, els capgrossos s'alimenten d'éssers microscòpics que viuen dins l'aigua i que només es poden observar amb microscopi i també d'altres éssers vius que trobem a les algues i plantes.
Un dels altres motius pels quals no mengen insectes, és perquè els capgrossos no els podrien caçar, ja que són animals hàbils i les granotes les cacen al vol amb la seva llarga llengua.      

Continuarem veient el que passa i veient si descobrim altres idees que ens permetin conèixer més la seva alimentació.

els factors hereditaris

L'entrada anterior d'aquest Bloc, ens parlava del desenvolupament dels capgrossos i de què depenia aquest desenvolupament, i és aquí, quan apareix el factor hereditari. Dit així, els membres del grup no en teniem gaire idea de que era això, per tant, vàrem fer una recerca per veure de més a prop que era aquest concepte.
El factor hereditari té un altre nom anomenat gens i són imprescindibles per veure el desenvolupament de cada ésser viu i per poder veure que no tots tenen el mateix ritme de desenvolupament, senzillament perquè els seus gens són diferents.
No tan sols fa que el seu desenvolupament sigui diferent, sinó que fa que les característiques de cada animal sigui diferent, és a dir, aquest factor, fa que un capgròs sigui més verd que un altre, o que en un li desapareguin abans les potes que en un altre.

Explicar els factors hereditaris és una bona manera de poder entendre perquè hi han éssers diferents i perquè tots es desenvolupen de manera distinta, és a dir, no tots anem a l'hora.

De què depén el desenvolupament dels capgrossos?

Una altra pregunta que ens plantegem sobre els capgrossos està relacionada amb el seu ritme de desenvolupament. Per què a alguns els hi creixen les extremitats més aviat que a altres? Quins factors poden incidir en la velocitat d'aquest procés?

Pensant en possibles respostes ens sorgeix una molt clara, que és pel temps de vida de cada amfibi. Està clar que un amb més edat estarà més madur que un altre més jove.
Deixant de banda això, creiem que un altre factor que pot influir és l'ecosistema en el qual es troben. Pot ser un estanc proporciona les condicions necessàries per desenvolupar-se i un altre no, gràcies a la quantitat de menjar que hi ha, l'ambient en el que es troben els capgrossos, etc. Si un s'alimenta millor que un altre, tot i que visquin al mateix lloc, és possible que la seva evolució sigui més pròspera i més ràpida.

Per últim, tal i com passa amb els humans, els animals també tenen una morfologia interna que els fa desenvolupar-se més ràpidament que als altres. Segurament, hi haurà un company meu de classe de la meva edat que tingui més barba que jo, o tingui menys cabell al cap, o sigui més alt, i a l'inrevés. Però això no depén sempre de la nutrició que portes a terme o d'altres factors, sinó que és una cosa interna que regula el teu organisme.

Com veiem, trobem diversos agents que intervenen  en el desenvolupament de les extremitats dels capgrossos, i que aquests estan molt relacionats amb els dels humans. L'evolució està sotmesa a diverses causes que la condicionen, encara que no sempre de la mateixa manera en tots els éssers vius.

L'Hàbitat dels capgrossos, Primeres qüestions.

Durant les primeres observacions dels capgrossos, ens hem fet la pregunta de per què han de viure en aigües dolces i brutes? i Per què no poden viure amb l'aigua de l'aixeta?

Després de plantejar-nos tot això hem arribat a varies conclusions:

L'aigua de l'aixeta contè clor i altres substàncies químiques que podrien ser nocives, perjudicials i mortals per aquests éssers vius i la seva supervivència, per tant, no és factible que a l'agafar-los del seu hàbitat els posem en un aquari amb aigua de l'aixeta. A conseqüència d'això, pensem que la millor opció és agafar els cagrossos, ficar-los en un aqüari i anar-lo omplint amb l'aigua del mateix lloc on hem agafat els amfibis.
Perquè en cada estany d'aigua es crea un ecosistema en el qual els capgrossos es relacionen, es nodreixen i es reprodueixen. Aquesta aigua conté microorganismes que serveixen d'aliment per als capgrossos que en cap cas es troben en l'aigua de l'aixeta.

La següent pregunta que hem intentat respondre, és perquè han de viure en aigües brutes i dolces. Al cap d'estar-ho raonant una bona estona, hem aportat diferents idees:

-perquè troben el menjar en aquestes aigües.
-perquè no sobreviurien en aigües salades.

-perquè com hem dit anteriorment, les aigües químiques els mataria.

Com s'han de cuidar

Els capgrossos són animals delicats, per tant; el recipient ha de contenir el màxim de coses que té normalment l'hàbitat d'aquests animals. És per això que la millor manera d'omplir l'aquari és amb aigua del mateix estany on hem trobat nosaltres els éssers vius, posar-hi elements com algues, pedres i sorra perquè puguin donar la imatge d'estany i també perquè potser l'aliment dels capgrossos prové d'aquí.

Un cop fet això, hem d'estar atents en anar canviant l'aigua i els altres elements perquè no s'acabin fent malbé i els animals no hi puguin viure més en aquest hàbitat creat per la nostra observació.

Nosaltres som el grup format per la Sònia Clavaguera, en Ganesh Gabarró, la Eira Grané, en Javier Piorno i en Marc Rodíguez.

Els éssers vius que hem escollit per observar han estat els capgrossos. Hem escollit aquest ésser viu perquè creiem que és un animal que el podem tenir a l’aula reproduint al màxim el seu hàbitat natural i podem tenir cura d’ell amb els mínims danys possibles. És un ésser molt significatiu pels alumnes, ja que és molt proper a ells, es pot trobar en molts llocs i sempre desperta la seva curiositat. I, finalment, els alumnes seran els responsables de tenir-ne cura, ja que cadascú d’ells haurà d’aportar alguna cosa perquè aquest animal segueixi el seu desenvolupament amb èxit. En cap cas es deixarà que l’alumne que experimenti qualsevol cosa que pugui danyar a l’ésser viu.

La nostra observació sobre els capgrossos és en un aquari, juntament amb altres grups que també els treballen. Hem intentat reproduir exactament l'hàbitat on viuen incorporant l’aigua i les plantes del mateix espai d’on es van agafar. També s’incorporaran pedres per tal que quan siguin granotes puguin sortir de l'aigua.

En aquest bloc s’anirà publicant tot el procés d'observació que s’anirà fent. Publicarem fotografies dels nostres capgrossos, des del seu inici fins que hagin completat tot el seu procés de creixement o si més no, quasi bé tot (perquè amb el temps de què disposem pot ser que no tots els capgrossos segueixin el seu procés per igual). També afegirem si hi ha novetats sobre els capgrossos, problemes que hem tingut, resolució d’alguns dubtes que se’ns plantegin, etc. Un cop acabi la investigació, els animals seran retornats al seu hàbitat natural.

El nom que hem escollit Capgrossos 2.0 és perquè avui dia podem estudiar-los de moltes maneres i en aquest cas trobareu informació en directe que anirem publicant al nostre blog.

Esperem que us agradi aquest blog, i si hi ha algun dubte, estarem a la vostra disposició per resoldre’ls. Fins aviat.